Amb aquest acte volem donar veu a les paraules d'alguns dels nostres poetes i escriptors, que van viure al Collsacabra, el van conèixer i el van estimar. Les seves paraules expressen els sentiments i les emocions que el paisatge del Collsacabra els produïa. Ens parlen del paisatge del segle XX. No han passat gaires anys, com a molt un parell de dècades, de les darreres descripcions d'en Quirze Parés fins avui, però han canviat moltes coses. Aquesta lectura no vol ser només un acte bonic del qual tots en sortim ben cofois. Vol ser també un toc d'atenció sobre la pèrdua de riquesa ambiental que creix dia rere dia, també al Collsacabra: fonts i rieres greument contaminades per l'excés de purins i minvades de cabal per tota mena de captacions, boscos abandonats o talats impunement, la fauna que es perd perquè perd els seus hàbitats, nous polígons i urbanitzacions sense ordre ni concert. El Collsacabra encara és viu, però està malalt i pateix agressions continuades que posen en entredit el seu futur més immediat. Cal que entre tots cerquem solucions per recuperar i millorar els seus ecosistemes valuosos i fràgils, fent de la sostenibilitat la nostra millor eina de relació amb 'entorn. En cas contrari, els humans seguirem sent els principals enemics del nostre territori i, poc a poc, però de forma inexorable, el perdrem per sempre. La natura, tard o d'hora, ens passarà actura i el preu que ens cobrarà no el podrem pagar amb diners. (...pdf)